Xavier Delgado

foto: Beni Salvà

gràcies amics del Burball (Guillem, Miquel Àngel i Araceli) i del Bnaff (Gabi, Marta, Martae, Aina, Maria) per aquests díes tan xulos i intensos voltant les belles i paradisíaques eivissa i formentera

quanta bellesa (a les costes, a les aigües, al Cafè del Mar,…), no tenim res que envejar a altres destins turístics, som uns privilegiats els que vivim en aquestes illes

quin goig dedicar uns díes a no fer res, a més ben dit a fer el que et plau en un interval d’activitats que es troben entre l’oci, el plaer, el descans i l’alimentació

aquests dofins els vam trobar a prop de’s vedrà, un illot imponent, d’aigües fresques, clares i d’un blau encisador i juntament amb altres ens vam dedicar una espectacle de bots i danses que ens va fer aturar motors i badar una estona gaudint de les seves acrobàcies

tornar després de vacances costa, potser caldria inventar-se unes vacances de les vacances, perque s’està ¡¡tan!! bé lliure, sense fer res o més ben dit, dedicant temps a nedar, tombar-se al sol, caminar i descobrir nous indrets, jugar al que surt, desconectar de les noves tecnologíes.

este seria mi breve resumen de lo que me ha supuesto participar en esta tercera edición en Palma del Taller Intensivo de Clown Terapéutico impartido magistralmente por Jorge Villalonga el pasado fin de semana

en lo profundo de la neurosis, de los nervios iniciales, se cocían ideas tales como “hacer el payaso”, “hacerlo bien”, “reirnos juntos y hacer reir” y a medida avanzaba el taller la experiencia ha sido: escuchar, respetar y acoger de corazón a cada uno de nosotros y desde las dificultades, desde la sobreexigencia, desde las mil y unas máscaras que nos ponemos para resultar eficientes, efectivos, simpáticos, queribles, considerados,…como nos vamos enrollando, enloqueciendo, perdiendo en una continua desconexión que sin saberlo nos mantiene haciendo pantomimas estériles en lo real y terrestre

gracias compañeras/os de travesía por la melodía de Violeta Parra que nos recuerda DAR GRACIAS A LA VIDA, por la humanidad, la calidez y la espontaneidad compartidas, gracias Jorge por tu arte terapéutico, tu generosidad y vitalidad dentro y fuera del escenario

gracias por ayudarme a enchufarme nuevamente a mi parte explosiva, espontánea, absolutamente ida y tremendamente juguetona y necesitada de juego y permiso de existir

un lujo viajar juntos en esta travesía

la por s’esvaeix a mesura que hom se sent segur

aquesta era un de les lliçons que en aquest llibre l’autor ens revela de com afrontar les pors

en dos díes 84 valents/es han avalat la nostra candidatura a les eleccions del COPIB 2010 obrint el pas a un grup de psicòlegs decebuts amb la gestió i els serveis que actualment ofereix el COPIB i amb moltes ganes d’impulsar la professió desde la pluralitat, la integració, el respecte i un col.legi atent, senssible i al servei dels col.legiats i la societat

és un orgull i un honor, sincerament, participar d’aquest “procés de debat” engegat fa unes setmanes per cinc “pardilles”, que avui dia alimenta esperances de canvi i renovació entre els col.legiats i els psicòlegs no col.legiats, entre els col.legiats d’altres indrets i altres professionals necessitats de que la psicologia a balears s’obri, col.labori amb professions “veïnes” i se posicioni clara i fermament en el lloc que li correspon, sense deixar-se malmenar per l’administració, la competència deslleial i també, per que no dir-ho, la pròpia passivitat dels col.legiats 

Déu sap fins on arribarà aquesta iniciativa, sigui com sigui, la satisfacció de retrobar-se com a companys ja val un món

gràcies per la confiança i la joia de sentir-nos, novament, vius com a col.lectiu

aviat farà un any que tornant de la platja, anant per es portitxol, sortint d’un semàfor en verd, un ciclista que anava sense casc i escoltant música amb un reproductor digital va botar-se el seu semàfor i va copejar el nostre cotxe amb la bici, volant per sobre nostra i donant-se un cop al cap i fent-se ferides a la cama importants

malgrat no èrem responsables de l’accident i el pet que duiem a sobre, pel ciclista, vam sol.licitar assistència mèdica que ell va rebutjar, vam acompanyar-lo a urgències quan ell no volia anar-hi, vam facilitar-li els notres dades i no vam denunciar-lo

afortunadament, ell es va restablir estant 4 díes de baixa i 40  en recuperació, i quedar sense sequeles. segons se despren de la sentencia del judici de faltes 1202/09 emesa recentment pel jutjat d’instrucció número 10 de palma

el vam atendre, no vam cridar a la policia per fer un atestat, insistint vam acompanyar-ho a urgències quan havia rebutjat l’assistència del 061,…i en canvi, aquest senyor, ens va denunciar via penal per reclamar-nos els 610 € dels desperfectes -en la bicicleta- conseqüència de l’accident que ell va provocar

afortunadament, la jutjesa ha resolt absoldrer-nos de la falta que ens imputava, de totes maneres consider que hem pecat d’ingenus i el ciclista s’ha passat de llest

hem apres que si qualque vegada tornam a tenir un accident de trànsit avisarem a la policia/guardia civil i al 061, per tal de no tornar a perdre el temps rera un llest que per l’interés en treure profit de l’avinentesa, demanda, denuncia i fa perdre el temps als altres per si “sona la flauta” i “algú” li acaba pagant les conseqüències de conduir de manera negligent o despistada 

Ayer acabamos el experto universitario en evaluación y tratamiento de malostratos y abusos sexuales a menores en la UIB. La dinámica/ritual de cierre fue muy rico, me recordó esas rondas intensas y vivas que solían cerrar los residenciales en mi formación de gestalt. Un cierre lleno de sinceridad, gratitud, emoción, ilusión, … humanidad en definitiva.

Olga Guerra nos cerró el curso con este lindo video en el que se sintetiza lo vocacional, lo humano, lo sensible, lo imprescindible que somos los que ayer acabamos el experto de cara a ver niños, de cara a escuchar niños y niños, de cara a tratar con respeto y sumo cuidado a los niños y sus sufrimientos, así como las carencias e incompetencias parentales.

Hace años (12) que no pisaba aulas universitarias y ha sido un gusto volver a estudiar en la UIB, re-encontrarme con compañeras y hacer nuevas a lo largo de estos meses y sobretodo los espacios y la generosidad de compartir ya desde una experiencia, desde una inquietud concreta, desde un saber diverso con tantos y tantos docentes y colegas.

Sobró, como pasa a veces transparencias (mis alumnos ami también me lo suelen decir), y faltó practicar más. Un lujo contar docentes de la talla humana y profesional de Maryorie, Jorge, Olga, Jose Luis. Lo mejor ha sido poder usar técnicas de evaluación y terapeuticas durante el curso, experimentar su uso y consecuencias. Quizás seria bueno seguir este experto con una ampliación centrada en habilidades del terapeuta infantil y mantener un espacio de encuentro, ayuda e intercambio de información para seguir ahondando en la red iniciada estos meses. 

Gracias a quien lo hicisteis posible, quien lo proyectasteis, quien nos apuntamos, quien nos enseñó y especialmente a Enrique por su generosidad mayúscula.

foto: diario AS

amb el cor a les totes ahir va acabar la temporada a l’estadi de Son Moix, la SAD Mallorca va tancar ahir una campanya extraordinària tant per la classificació, la manera de jugar i la transformació que ha generat aquest equip de futbolistes i tècnics en la capacitat d’il.lussionar i mobilitzar a una afició sovint freda i d’esquenes a l’equip

vaig poc a veure el Mallorca, ahir vaig gaudir d’anar-hi i especialment de l’ambient, la sintonia i l’entrega tants dels aficionats -estirats en tot moment pels supporters mallorca- com d’uns jugadors professionals com els qui més

un 10 a Gregorio Manzano qui per enèssima temporada, amb més dificultats que facilitats ha creat un grup guanyador i ha mantingut l’estandart del Mallorca i del seu saber fer davant la propietat, els mitjans de comunicació i uns condicions de feina molt adverses.

 és molt probable que la propera temporada ell, com molts dels cracks que enguany ens han fet gaudir i sentir-nos orgullosos de ser bermellons, siguin a altres clubs. sigui com sigui el futur, han escrit una de les planes més grans i brillants d’una SAD Mallorca que ahir era un clam, abans, durant i després del partit

moltes gràcies als que ho han fet possible, participar a la Lliga Europea i ser cinquens del campionat espanyol és un èxit sense pal-liatius

foto: Pere Bota (UH)

“No a l’explotació en nom de la crisi, unitat i participació dels treballadors/es”

aquest era el lema de la pancarta que aquest matí hem fet i passejat pels carrers de ciutat els militants d’ACO Mallorca.

Amb aquest lema feim una crida a la cara dura d’alguns empresaris i cadenes hoteleres de mallorca (com ara Croissanteria Mallorca, la cadena Sol) que amb les circunstàncies actuals de la crisi aprofiten l’avinentesa per crear més precarietat en les condicions laborals dels seus treballadors/es.

També, cercam que la classe obrera i els sindicats en particular facem un pensament respecte al que supossa convocar cinc o sis centrals sindicals a la plaça d’espanya cada any per celebrar el Primer de Maig, la festa del treball, i cadasqú anam a un cantó de ciutat a fer la nostra torradeta, paella o dinar de pa taleca. Un dels punts febles de la classe obrera al segle XXI i de l’esquerra en general, ja que hi som, és la dispersió de les nostres forces, fent així gran part de la feina de debilitació del sentiment, la dignitat, els valors i la moral de classe obrera que al capitalisme i al mercat laboral els hi va molt bé per tal de sucar-nos encara un poc més en nom de la crisi.

 Per últim i enllaçant en la taula rodona”Corrupció, reflexions sobre la situació actual a Balears” que organitzarem a l’AA.VV. de Son Roca dijous passat, també volem reivindicar que la regeneració democràtica i l’aprofundiment en una democracia real i fiable passa per més participació ciutadana, denunciar i ser crítics amb la partitocracia i les pràctiques inmorals a nivell econòmic en les nostres llars, empreses i afmilíes. En aquests díes que UM, EU, el Bloc, estan en procesos de refundació, redefinició i que PP i UM sembla que han guardat al rebost la destral de guerra contra Aina Calvo i la legítima corporació local, crec que és necessari fer un pensament i participar de manera un poc més activa i compromesa en dignificar la política i les condicions de vida dels treballadors/es

“…me he sentido muy cómoda…”

” …han sido unas jornadas superinteresantes, no sabia a que venia, me voy con una idea muy positiva, me ha servido para darme cuenta de como me siento y también con la idea de la capacidad que tenemos de transformar mi entorno desde mi actitud…”

“…me lo he pasado muy bien pero también tengo que hacer una crítica porque yo no venía a hacer talleres de reir, en la presentación he oido que hablabais desde una perspectiva muy crítica que no he visto en los talleres, meditación y autoconocimiento, si es eso lo que vamos a explicar yo no he visto que nos dierais herramientas…”

“…yo rescatando lo que decía el compañero no lo veo tan incompatible, podrái ser interesante crear un espacio de intercambio de experiencias entre nosotros, de manera que con la palabra de otro compañero y otro podamos enriquecernos…”

“…a mi me gustaría hacer una reflexión, yo no vengo de la educación. La jornada ha servido para darme dos toques de atención, como persona y como madre de mi hija de 2 años. Y también a valorar más el mundo de la educación. En la empresa que es de donde yo provengo nadie nos ha enseñado estas cosas que aquí hemos visto. Si en unos meses dejo a mi hija en el colegio quisiera que quien le eduque sea alguien que sepa de esto y que pueda aportar a mi hija a ver esas cosas que yo no veo y otro puede ver…”

estas son solo unas de las valoraciones que surgieron en el cierre de las IV Jornadas de Educación Integral que el Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UIB) y la Fundación Claudio Naranjo organizamos el pasado 17 de abril en el edificio Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears

unas jornadas que surgen de la generosidad de un equipo de voluntarios entregado, con unas instituciones (ICE, Viajes Halcon, Plural, Conselleria d’Educació) que nos facilitaron y acogieron de maravilla, con unos ponentes y talleristas que nos regalaron su arte y profesionalidad con la intención dar a conocer el programa y el  espíritu SAT a los docentes de baleares fueron nuevamente una muestra de que cuando las iniciativas llevan ilusión, confianza y un programa innovador la respuesta no puede ser menos que la que fue, magnífica

Asunta Hormaechea abrió las jornadas en representación del patronato de la Fundación Claudio a Naranjo, animándonos a salir de nuestras cárceles caracteriales, de la dominancia del hemisferio izquierdo y a explorar el  estímulo para los tres cerebros que el programa SAT (en esta miniversión que son las jornadas de educación integral) supone, con la intención de abrirnos a adoptar una actitud ante la vida y ante los que nos rodean más consciente y humana.

En los talleres que se sucedieron a lo largo del dia (El arte de los vínculos, Humor aula, Educar personas de paz, Expresión y movimiento, Espacio de silencio en el aula, De la inercia a la creatividad, Darse cuenta: cuerpo-mente-emoción) se contagiaron del espíritu SAT gracias a las invitaciones de cada terapeuta y también del propio Claudio Naranjo que mediante un Dvd nos comentó su intuición sobre la importancia de transformar la educación. Los tres pilares que sostienen esta propuesta de transformación humana y educacional son el autoconocimiento de la mano del eneagrama, el desarrollo espiritual mediante la práctica de la meditación y la integración de la persona movilizando los centros corporal, emocional e intelectual favoreciendo así un desarrollo harmónico.

en definitiva, una jornada de consolidación de esta propuesta, una experiencia que profundiza y atiende a las necesidades profundas de los educadores de baleares y un aire de renovación en una academia acogedora y sensible a la propuesta innovadora que Claudio Naranjo a través del programa SAT nos hace para ser recuperando la esencia que nos hace únicos y brillantes

más información al respecto de esta jornada

> material didáctico lo encontraras en la web del ICE http://www.uib.es/ca/infsobre/estructura/instituts/ICE/FPP/jornades/matricula-oberta/jornades-educacio-integral/index.html

> más información respecto del programa SAT la encontraras en la web de Fundación Claudio Naranjo

 http://www.fundacionclaudionaranjo.com/

> el testimonio de Cheska Díaz, una participante en las Jornadas que hace poesía y belleza de su experiencia

http://314gestionpersonas.blogspot.com/2010/04/performance-de-la-educacion-del-alma.html

Imatge Juan Yanes

http://jyanes.wordpress.com/

ja estic de tornada, enguany és un any de canvis, de consciència i d’abundància en molts de sentits

fa vertígen escriure quan fa mesos que no guaites per aquestes contrades

han estat mesos de silenci per molta, molta de feina… i també veient l’impass a nivell judicial mesos de molta, molta feina

matas, munar, nadal,…vaja amb els centristes, vaja amb les màximes autoritats balears, vaja amb les majoríes i els llargs silencis dels seus partits

en aquests mesos de feina a les totes, per arribar al límit i per fer més del possible, he accedit novament, perdent el nord, com acostum a fer, a atendre al meu cos, les meves necessitats i a reduir l’atenció al que toca, a fer les coses perfectes i a recuperar el protagonisme i la centralitat de la meva vida, més enllà de la feina, els estudis i els compromisos socials

aquest procés de retrobada  ha tengut lloc fent feina per pasqua acompanyant en un grup d’autoconeixement personal i ha estat ajudant a altres a mirar-se i veure’s, on m’he trobat novament a mí. descuidat, esgotat, projectat en el futur i enfollit per la feina i confonent qui som per que faig: hago luego existo. maleida neurosi

venga, fins aqui, que ja he obert novament la persiana i l’aire comença a circular

estic reconquerint temps en la meva agenda, atencions a les meves necessitats i llibertat a l’hora de decidir, deixant de fer coses només perque m’he compromés o perque crec que està bé el que me planteig fer.

autonomia, atenció i autoestima son les llavors que estic cultivant darrerament, fruit de l’oblid de mi mateix novament me trob i reprenc el camí d’anar agafat de la mà de mi mateix. el silenci és dur, l’ignorància mortal

Año a año, los participantes en el maratón de la risa aumentan y son cada vez más diversos. Desde niños de dos meses hasta señoras de más de 80 años. Este año para dar respuesta al gran número de inscritos, 123 personas, preparamos dos actividades: una para niños y otra para adultos. Más allá del número, la edad y las condiciones de cada uno. la magia del humor y las ganas de divertirse juntos fueron la levadura que ayudó a elevar el ánimo de todos a través de la risoterapìa.

Gracias por participar y acercaros a conocer la gran tarea que Sonrisa Médica realiza en los hospitales de Mallorca, de la mano de la música, la ilusión y el buen humor.