foto: Beni Salvà

gràcies amics del Burball (Guillem, Miquel Àngel i Araceli) i del Bnaff (Gabi, Marta, Martae, Aina, Maria) per aquests díes tan xulos i intensos voltant les belles i paradisíaques eivissa i formentera

quanta bellesa (a les costes, a les aigües, al Cafè del Mar,…), no tenim res que envejar a altres destins turístics, som uns privilegiats els que vivim en aquestes illes

quin goig dedicar uns díes a no fer res, a més ben dit a fer el que et plau en un interval d’activitats que es troben entre l’oci, el plaer, el descans i l’alimentació

aquests dofins els vam trobar a prop de’s vedrà, un illot imponent, d’aigües fresques, clares i d’un blau encisador i juntament amb altres ens vam dedicar una espectacle de bots i danses que ens va fer aturar motors i badar una estona gaudint de les seves acrobàcies

tornar després de vacances costa, potser caldria inventar-se unes vacances de les vacances, perque s’està ¡¡tan!! bé lliure, sense fer res o més ben dit, dedicant temps a nedar, tombar-se al sol, caminar i descobrir nous indrets, jugar al que surt, desconectar de les noves tecnologíes.

Mario Gestoso fa una expossició individual de pintura de té per nom “Humans”

a la sala d’expossicions de l’AAVV Costa de’n Blanes 

entre els díes 13 i 22 d’agost de 2010

l’adreça de l’AAVV Costa de’n Blanes és Plaza de Dolores Nouvilas n. 12

més informació: 971 722364

aquest cap de setmana estau tots convidats a celebrar el 5è aniversari del Circ Bover a Sineu

generosos i originals que son ells, us conviden (sí de franc, gratuit!!!) dissabte 14 d’agost a les 19h a tallers de circ i a les 21h (també gratuït) espectacle de circ . El mateix dissabte a les 22h (al mòdic preu de 10 €) podeu participar de la festa del Circ Bover on intervendran entre d’altres el gran Tortell Poltrona, Fruto de la Manga, Quebrantto, Pipo y Mona, the Bandisroots,  Ricky López i Dj Mario entre d’altres artistes convidats

Diumenge 15 d’agost, a les 19h, han convocat la I Mostra Competitiva de Circ on un jurat amb molt de catxondeo lliurarà premis als millors espectacles de circ i de pallasso presentats, l’entrada a la mostra tan sols és de 5 €.

He vist els seus espectacles vàries vegades i tant per la seva filosofia de vida (gent de la terra, un circ sense animals, música en directe) com pel seu art crec que ho paga apropar-se a Sineu a coneixer aquest circ artesanal, fresc i solidari que lidera l’actor Sebastià Jordà.

Per més informació del Circ Bover i d’aquesta festa d’aniversari tan original us convid a visitar la següent web:

http://www.circbover.com/#historia

L’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma necessita cobrir una plaça de psicòleg, els requisits imprescindibles son ser psicòleg i tenir el nivell B de Català. Es valorarà l’experiència laboral a l’administració pública. Sol.liciten especificar al cv les dates i funcions en que s’ha dsenvolupat cada feina i en el cas de la docència, el número d’hores impartides en cada acció formativa. Dedicació 37,5 hores setmanals amb disponibilitat de fer feina horabaixes i el tipus de contracte és d’interinitat. El sou brut anual és de 43.470 €

La data i hora màxima de recepció de cv s’ha fixat en els 12 hors de dimarts 3 d’agost de 2010, pot enviar-se el cv a l’adreça electrònica rdelcerro@imfof.es amb l’assumpte “psicologo imfof”

Per més informació podeu trucar al 900 139 138 o  clickar l’adreça següent:

http://imfof.palmademallorca.es/IMI/IMFOF/PRD/fdes_proora_ofer.jsp?c1=339&c2=204157&language=ca

es lo que se dice de alguien que muestra desvergüenza en el mentir según lo define el diccionario de la lengua española de la Real Academia Española 

1. m. Desvergüenza en el mentir o en la defensa y práctica de acciones o doctrinas vituperables.

2. m. Impudencia, obscenidad descarada.

3. m. Doctrina de los cínicos (‖ pertenecientes a la escuela de los discípulos de Sócrates).

4. m. desus. Afectación de desaseo y grosería.

eso es lo que entiendo se desprende de la carta recién enviada por el decano del Colegio de Psicólogos de las Islas Baleares cuando “por obligación” (pobret!) informa de la invalidación de una candidatura electoral cuando el procedimiento de reclamación al respecto aún no ha acabado, cuando agradece a los impulsores de nuestra candidatura a seguir “trabajando conjuntamente en pro de nuestro colectivo profesional” cuando no se ha dignado a cedernos ninguna sala del colegio, el de TODOS los colegiados, para realizar reuniones, debates y asambleas  en relación con este proceso electoral.

entre cursi y fuerte, no encuentro mejores palabras para reflexionar sobre este asunto.

la psicoterapia precisa dos enfermos, uno con un camino hecho y el otro con ganas/necesidad de recorrer el suyo propio. y mucho amor.

la perspectiva técnica del proceso terapéutico nos habla de técnicas, escuelas, enfoques, evidencia. y ello permite que nuestra disciplina se consolide, gane solvencia y mejore la confianza de los usuarios y de las empresas que contratan nuestro servicios.

por otra parte, la práctica con los años me ha llevado a pensar sobre si los psicólogos realmente curamos, ayudamos, empeoramos o complicamos la vida y la salud de nuestros clientes. mi opinión al respecto es que ayudamos y acompañamos en el proceso de recuperación de las personas que sufren.

tomando el manifiesto psicoterapéutico de Guillermo Borja “La locura lo cura”, lúcido y auténtico psicoterapeuta a decir de los que le conocieron, cuando se plantea esta misma pregunta “¿lo cura su loquero?” coincido con él en diversas afirmaciones:

- el terapeuta acompaña, está enfermo como el paciente y desde su conciencia y experiencia de integrar su enfermedad de manera sana se permite a guiar en ese recorrido al paciente 

- la responsabilidad del proceso es compartido, puede ser que haya terapeutas que no ayudan y pacientes que se resistan y no permitan ser ayudados

- cura la actitud y la persona, la técnica es una herramienta al servicio del terapeuta pero por ella misma no cura si no hay una persona íntegra y conectada que la utiliza

- la consulta como un espacio donde se reproducen los conflictos internos con el terapeuta y la distancia terapeuta-paciente como expresión del miedo y la resistencia del profesional a mostrarse humano, real y persona

- el proceso no se programa, se acompaña, se estimula desde el respeto, la madurez, la responsabilización del paciente en su propio bienestar y la autenticidad

- los terapeutas no siempre vemos los resultados del trabajo realizado, las despedidas a veces o no existen o parece que son más dolorosas que la propia terapia 

- los terapeutas alimentamos nuestro ego al ver que los pacientes están bien de nuevo, pues es en ese momento que en el fondo nos surge una vocecita que afirma” que soy de bueno”

  - la terapia, los cambios importantes, precisan mucho tiempo, dinero y dedicación, cuando el sufrimiento es grave y viene de antiguo, las terapias a veces precisan esas condiciones y ello puede desesperar o ahuyentar a más de uno

- las técnicas no curan, curan las personas, el terapeuta debe estar dispuesto y preparado para que le corten la cabeza, para que le invaliden como profesional, para que le señalen y denuncien sus debilidades aunque cabe recordar que el trabajo se hace desde la enfermedad del paciente, la del terapeuta tiene otro espacio para ser atendida (su propia psicoterapia o supervisión)

finalizo este listado de actitudes del terapeuta para ser un compañero sano y de ayuda para sus pacientes con una cita del mismo Borja que me parece sugerente:

“¡lavemos nuestras penas con nuestros llanto, asumamos la vergüenza de lo pequeño que somos y siendo pequeños riámonos de nosotros, para que con ambas actitudes tengamos el tono muscular que corresponde con la libertad!” 

para seguir ahondando en el tema os sugiero las siguientes lecturas y audiovisual:

La locura lo cura. Guillermo Borja. La llave. Vitoria 2006

Psiquiatras, psicólogos y otros enfermos. Rodrigo Muñoz Avia. Santallina. Madrid, 2007

http://www.youtube.com/watch?v=xkZn2QGCz0I

Dentro y fuera del tarro de la basura. Fritz Perls. Cuatro Vientos. Chile, 1975

el passat 13 de juliol de 2010 ha començat la campanya electoral al COPIB per renovar la Junta de Govern (des d’ara JG)

finalment, l’actual JG del COPIB ha invalidat una candidatura i ha desestimat integrament els dos

recursos relacionats amb aquesta decissió que hem presentat tres col.legiats. no sembla raonable i resulta extrany que les

eleccions del COPIB 2010 en comptes de desenvolupar-se en les urnes i amb un debat obert i participatiu es celebrin en

els despatxos de diversos missers de ciutat 

el que agraeixo i és fruit d’aquestes eleccions al COPIB i del fet que hi ha una candidatura alternativa és que la JG actual

s’ha posat les piles, ens ha enviat més informació en un mes que en els darrers mesos, ha fet públiques les darreres actes

de la JG i ha dinamitzat la web corporativa. només per aixó ja val la pena tot l’esforç fet

pd. la carta del degà enviada als col.legiats aquesta setmana no té perdua, mereix un comentari a part i més reposat

psicologia, moral, autoestima, orgull, confiança,…nacional

certament, aquest èxit esportiu ha estat una alegria, una satisfacció, un motiu per juntar-se a veure en grup els partits que protagonitzava el combinat nacional, però d’aqui a aquesta explosió “d’orgull nacional” i aquestes lectures interessades dels beneficis d’aquest èxit esportiu en l’autoestima dels ciutadans, en la moral i l’autoconfiança colectiva me sembla que és estirar la gesta heròica d’aquesta gran selecció espanyola a escenaris poc, per no dir gens, realistes

potser no entram novament en el consumisme  (semarretes de la selecció, senyeres nacionals a casa, al cotxe, al terrat)sense adonar-nos?

una de les coses que més m’ha sobtat és com potser que en temps de crisi com els que vivim els ciutadans facem aquesta exhibició patriòtica, tan uniforme i fusional quan el temps, l’atur, l’economia i l’expoli de les multinacionals continua mentres les condicions de vida i del treball continuen tan magres i precàries

potser no tocam de peus a terra, potser fa mal obrir els ulls i ser conscient de la realitat 

no ho sé, el que si sé es que tan de crit, tanta senyera, tanta euforia, tanta manipulació dels mitjans de comunicació se’m fa extrany i m’arriva més com una excés, com una compensació pel mal temps que vivim, que com un acte d’afirmació i millora de l’autoestima nacional donat que pel que jo sé l’autoestima té poc de màgia, té poc de fe i té molt de feina, d’acció, de consciència i de coherència, trets que no observ en els actes, discursos i homenatges d’aquests díes

600.000 € a cada jugador campió del món per assolir l’objectiu de guanyar aquest trofeu, per favor!!!

acas hem perdut el judici?

Un cuento sobre las diferencias, el dolor, su experiencia y el camino de superar las barreras para vivir y disfrutar de los talentos y cualidades más allá del propio cazo

Podeis ver el cuento en la siguiente web

http://www.editorialjuventud.es/3781.html

Gracias Patricia por compartir esta joyita.

Laura Mañá, una revelación, vaya pelicula fresca, divertida, sensible y cercana al envejecimiento, a las necesidades de afecto y placer que tenemos a lo largo de todo nuestro ciclo vital. Unas clases de sexualidad en la escuela de la experiencia, un centro de mayores de barriada, es la excusa para que un grupo de ancianos descubran su cuerpo, sus necesidades, su derecho al placer y al amor. Una comedia linda que nos acerca unos mayores vivos y activos. Un reparto brillante, Pilar Barden espléndida. http://www.lavidaempiezahoy.com/index.swf