Xavier Delgado

Duc unes setmanes visitant associacions de persones majors i recentment un periodista m’entrevista interesat en conèixer més d’aprop la realitat dels centenaris de balears: com son, què pensen, quina actitud tenen davant la vida i la mort, com afronten tant de canvis que han viscut al llarg de la seva existència,…

Tantes i tantes preguntes de les quals ni tenc ni trob resposta, que aquesta situació d’ignorància m’ha animat a trescar i informar-me com son i viuen les persones majors del segle XXI.

  De les visites als majors fetes aquests díes i del trobat a l’Observatori de les Persones Majors que té l’IMSERSO a internet

http://www.seg-social.es/imserso/masinfo/may_obs21.html

la conclussió que me ve al cap és que els majors, en comptes de momies que cal conservar i analitzar són persones, com tu i com jo, que tenen la particularitat que són majors d’edat amb tot el que aixó implica de saviesa i capacitat d’adaptació al canvi. De vegades, jo el primer, mir als majors com si fosin èssers d’altre planeta, als quals xerram com als indis de l’oest. Quan la realitat estadística ens palesa que les persones majors són persones, fills d’una història, membres d’una cultura i una societat que els tractam més com a desconeguts, com a momies, com a atraccions de fira en comptes d’apropar-nos a la persona, de tu a tu, superant prejudicis excloents fruit de l’ignorància i el desinterés absolut.

Una dada significativa respecte dels centenaris és el seu augment important, pasant del 270 l’any 1951 als 6.000 actuals i a l’espera que l’any 2030 arribin a ser de l’ordre de 45.000 centenaris (entenc que a la Unió Europea).

 http://ngenespanol.com/2005/11/01/longevidad/

En aquest article, s’exposa que la veneració i respecte que té pels majors la cultura oriental, el suport i l’afecte que proporciona la familia, mantenir el sentit de la vida i un estil de vida saludable són alguns dels motius que poden explicar la gran longevitat d’aquests japonesos a Okinawa.

Al segle XX hem afegit 25 anys a l’esperança de vida mundial, aixó ha estat possible al combat de l’envelliment biològic i a la millora de les condicions de vida (socio-sanitàries). Encara ens resta avançar en combatre l’envelliment social, entés com aquell procés d’envelliment social mitjançant el qual miram als majors com a un grup homogeni quan la realitat ens indica que els majors són molt diversos, un procés que obliga a jubilar-se a persones capaces i amb ganes de realitzar mitjançant la seva feina (estudis fets per la Universitat de Sheffield indiquen que els majors amb major grau de benestar eren aquells que treballaven de manera voluntària a temps parcial), un procés que racaneja els recursos socials (transport adaptat a les necessitats dels majors, generalització de cursos de reminiscència per a millorar l’ànim dels majors, crear xarxes de comunicació i diàleg permanent intra i intergeneracional),…

Enfocant la mirada un poc més aprop (Europa) de la mà de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació (SHARE) descobrim que l’envelliment en un procés que tendeix a duplicar-se en els propers 40 anys, de manera que dels 16 % de majors actuals s’espera arribar a ser més del 28% de majors a l’Europa del 2050.

Què feim per donar compliment als acords de Lisboa i Estocolmo per garantir que el 50% de les persones d’entre 55 i 64 anys estiguin en actiu?

Què feim per donar sentit a la vida dels nostres jubilats i aprofitar la seva experiència al servei de la seva comunitat de la mà del voluntariat, un treball remunerat mitjançant cooperatives o qualsevol altre fórmula?

Què feim per combatre els nivells de pobresa que afecten a més del 10% dels nostres majors?

Cal destinar més despesa sanitària per millorar l’esperança de vida? com està fent Suiza amb èxit

Acab aquest escrit pensant que resta molt per investigar, estudiar, escoltar als nostres majors per tal de planificar i anticipar recursos per afegir vida als seus anys.

Faig una crida a la responsabilitat individual i col.lectiva per afavorir el benestar dels nostres majors:

- millorant el seu suport i seguretat econòmica

- reforçant programes d’educació per a la salut que afavoreixin estils de vida saludables i que aportin sentit a la seva vida

- treballant per consolidar unes relacions afectives (familia, veins, amistats) que estimulin la seva autoestima, les ganes de viure i participar en la nostra societat. 

En el marc d’un curs de primers auxilis psicològics en situacions de crisi ha sorgit la idea de crear una guia de recursos a tenir en compte per derivar els usuaris en cas de trobar-nos davant una situació crítica a la qual no sabem respondre:

- 112 Direcció General d’Emergències: Telefonant al 112 s’activen tots els serveis d’emergències (bombers, policia, guardia civil, sanitaris, protecció civil…)

- Telèfon de l’Esperança: ONG que ofereix una escolta activa les 24h al dia i els 365 díes a l’any telefonant 971461112

- Violència de gènere: Institut Balear de la Dona, programa d’assistència psicològica gestionat per Euelen C/ de Velázquez, 7, entl. 4t. 07002 Palma. Tlf 971 22 74 08.  dona@eulen.com

- Asistència a Víctimes de Violència Domèstica:  oficines d’ajuda a víctimes del delicte. Plaça de la Drassana, 4 • 07012 Palma. Tlf. 971 17 64 55 

- Violència laboral: DG Salut Laboral, Conselleria Treball i Formació. Informació en línea de prevenció de riscs laborals. Tlf 901101107

- Violència entorn sanitari: IB-Salut, Programa de Prevenció de la violència en l’entorn sanitari.

- Abusos sexuals o maltracte infantil:

La RANA (Re Ayuda Niñ@s Abusad@s) c/ Rambla dels Ducs 13 07003 Palma de Mallorca tlf. 971425800 info@larana.com

ABADIM (Associació Balear per la Defensa de l’Infància Maltractada) c/ de la Rosa 3, 3er. 07003 Palma de Mallorca. tlf. 971714087 abadim@tiscali.es

- Acompanyament en el Dol: Associació ARA c/ Guillem Galmés n. 3B. 07004 Palma.tlf 971757789 info@asociacioara.com

- Programa de Tractament per Maltractadors: DG Institucions Penitenciàries

- Programa de Mediació Familiar: adreçat a parelles casades o en convivència que viuen una situació de conflicte. DG Menors i Familia. C/ de Sant Joan de la Salle, 7, bxs. 07003 Palma. Tlf. 971 17 64 28 

El próximo jueves, 22 de mayo, la asociación de Padres de Familia Separados de Baleares y la asociación Balear de Padres y Madres para la Prevención del Síndrome de Alienación Parental convocan una conferencia de título “Tenemos que hablar” que ofrecerá el Psicólogo Clínico José Manuel Aguilar Cuenca especialista en temas de divorcio y perito judicial. En la sede del Col.legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears a las 19,30h

LaRANA (La Red de Ayuda a Niñ@s Abusad@s)

organiza hoy a las 20.00 horas en el Club Diario de Mallorca la mesa redonda  

‘Abuso Sexual Infantil: Prevención y Trabajo en Red’.
 
El reto es aunar sensibilidades de diferentes colectivos profesionales

del ámbito Judicial, Policial, Educación, Sanitario y Social,

para intercambiar experiencias en relación a este tema

y dar valor a las inicitivas que favorezcan el trabajo en red.

 
El lugar donde se celebra el acto es Club Diario de Mallorca. C/Puerto Rico, 15. Polígono de Levante. Palma de Mallorca.

ayer en clase de primeros auxilios ante situaciones de crisis hicimos un listado de recursos eficaces ante estas situaciones

hoy en una intervención constato y revalorizo el valor de la presencia como forma de estar cerca, trasmitir seguridad y protección que sin palabras ni grandes alardes técnicos favorece el afrontamiento y asimilación de una familia ante la repentina muerte de uno de sus miembros

Dimarts 13 de maig a les 19h al Centre Social Flassaders tendrà lloc la presentació del llibre dedicat a Pedro Casaldáliga a iniciativa de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, el títol del qual és “Las causas que dan sentido a su vida. Retrato de una personalidad”

Fou dissabte, eren les 10 del matí i el saló d’actes de l’edifici Guillem Cifre de Colonya -seu de la Facultat de Psicologia de la UIB- era plena de gom a gom per la obertura de la Jornada Oberta de les XXII Jornades Nacionals de Terapia Gestalt.

A la taula, Albert Sesé (degà de la Facultat de Psicologia), Maria José Martínez (vicedegana del Col.legi Oficial de Psicòlegs a Balears), Carmen Vázquez (presidenta de l’Associació Espanyola de Terapia Gestalt), Ángeles Martín, Pedro de Casso, Ximo Tàrrega i Julio Artiles (president Gestalt Mediterráneo) ens oferiren un cant coral que tenia per partitura el diàleg entre les diferents corrents de la psicologia, la lluita per la dignificació de la figura i la professió del psicòleg, la necessitat de fer front comú en aquest sentit posant especial esment a la recerca i promoció de la qualitat en la formació dels futurs psicòlegs.

Vull agrair, com antic alumne de psicologia de la UIB i com actual psicòleg en exercici, l’acollida oberta i sincera d’Albert Sesé a la Gestalt en un acadèmia (la Universitat de les Illes Balears, bàsicament l’antic Departament de Psicologia) sovint caracteritzada per practicar l’exclusió a totes aquelles corrents psicològiques alienes al conductisme radical, adoptant actituds sobèrbies i feixistes envers la psicoanàlisi i la psicologia humanista, entre d’altres. El discurs de benvinguda de Sesé a més de recordar-nos que la psicologia precisa encara majors estandarts de qualitat real i asolir un major reconeixement social i de l’administració, adoptà un actitud integradora, de reconexeiment i de respecte envers la corrent de la psicologia gestalt.

Més enllà dels tòpics “el aquí y el ahora”, ” el todo es más que la suma de las partes” tant el representant de la UIB com la del COPIB aportaren una actitud oberta que si ve no nega l’absència absoluta de les escoles humanistes en els plans d’estudi universitaris, sí permet albergar esperances que els futurs professionals de la psicologia gaudeixin d’una perspectiva més ample que l’actual pel que fa al coneixement de les diferentes escoles, la seva manera d’entendre la persona humana  i com intervenir amb ella.

La resta de participants també feren aportacions molt interessants, afortunadament cadasqú desde la seva senssibilitat: que és la gestalt, medicina psicosomàtica,  la relació jo-tu, les conexions entre la gestalt i el conductisme; que arrodonir Ximo Tàrrega tancant la taula cossint de manera creativa i humorística els conceptes claus que defineixen el que és la gestalt.

De totes maneres, jo me vaig quedat esglaiat -i aixó és el que vull resenyar d’aquestes jornades- per l’actitud integradora i creadores de ponts entre la professió i l’acadèmia, entre la psicologia més oficial i altre més contra-cultural, de la qual  fou testimoni un saló d’actes estibat de gent i que confio que amb el temps es materialitzi de manera que la gestalt, o l’ECP, o l’AT o la bioenergètica o…deixin de ser espècies de fira, de mostra de circ que un dia a l’any monten el seu estand al campus i passin a ser assignatures obligatòries que ens permetin tractar persones, tal com ens recomana l’OMS, de manera holística i integral.