Xavier Delgado

http://www.youtube.com/watch?v=PScUdYTO0UM

cuando lo veas ya me cuentas…

us recoman molt participar del grup de treball corporal que mensualment convoquen Montse i Javier amb el títol “SOLTARSE” al col.legi de La Consolació del Vivero a Palma perque està supossant per a mi un oasi on reintegrar-me, recuperar el meu cos, prendre consciència de les enormes interferències que el meu caparrot supossa per viure i per fer descobertes de gran ajuda

divendres passat a més de divertir-me, vaig treballar amb la polaritat de hormiga atòmica-vell savi, per una banda, una part de mí que se sent incombustible, amb superpoders, que pot amb tot i que el seu orgull se troba amb fer i resoldre mil i un “entuertos” i, per l’altre, un estar tranquil, ben assentat, que no necessita res ni ningú per estar bé, ple de pau i serenor i que és presència pura

un goig veure’m i retrobar-me en ambdos llocs del mirall 

la propera trobada de SOLTARSE és el proper divendres 5 de desembre a les 17h al carrer Beethoven, 18

més informació la trobareu a http://www.locorporal.com/index.php/

aquests darreres setmanes d’any tenc varios retrobaments amb companys de camí que fa anys no ens trobam, ahir va ser amb els companys d’escola i en uns díes amb els de facultat, tant els companys de lluites universitàries, com una trobada entre els representants estudiants de fa 15 anys i els responsables universitaris de llavors

el primer agrair als promotors per la feina de retrobar-nos, fer xarxa per contactar i  montar la taulada: miquel àngel, javi, alberto i que més fos que vau montar el sarao d’ahir que deu vos guard

fa 19 anys que vam acabar a l’escola, on la majoria van estudiar, crèixer i viure moltes experiències significatives entre els 6 i 18 anys (mitja vida). arrivar ahir al restaurant i veure un núvol de capets grisossos, topades de mans continues, cares i gestos somrients i mils d’ulls mirants mils d’ulls (i qui és aquest? i com se diu? ahhh!! sí és en…) va ser una experiència intensa, alegra i emocionant

fa 19 anys que la majoria no els veia, llevat d’alguna topada fortuita pel carrer, i és ben curiós constatar com quan te mires a la cara i escrutes els ulls, mirant als ulls les persones seguim essent les mateixes de sempre (serà per deformació professsional o no) el cas que seguia vegent els simpàtics, els silenciosos, els xerraires, els seductors, els punyeterons, els tímids

fou un gust retrobar gent estimada amb qui has crescut, jugat, fet aliances, fet esport i avorrit com a ostres amb mestres o assignatures infumables

més de 75 alumnes de La Salle de la promoció 88/89 ahir soparem plegats a Palma, a més de records i anècdotes més a menys compartides tastar novament la simpatía, el calor, la proximitat d’algú amb qui has compartit anys tan importants de les nostres vides als menjadors, a les aules, a les misses, al teatre, d’excursions, a la piscina i al poliesportiu, ha estat una alegria i un regal del que estic molt agrait miquelet, javier, alberto i demés organitzadors

embarassades, separats, fredins, jutgessa, banquers, restauradores, mestres vocacionals, polítics militants, alguns preocupats per la proximitat dels 40, molts molests per les entrades, altres somrients entonant himnes lasalians i de missa entre brindis i brindis; els equips de natació, de bàsquet, de futbol,…mantinguent tot i el pas dels anys estrets vincles fraternals

un goig el reencontre d’ahir, desconec l’opinió dels companys de la nostra escola, en escoltar-los molts se’ls veia satisfets, fent la seva vida, situats,…¡¡hermanos de La Salle!! sapiguen vostés que per aquesta promoció, la vida, vostés i nosaltres hem aconseguit una collita excel.lent  

¿hay crisis?

¡pídeselo a los de NISSAN! me decía Gorka hoy

pero de que crisis hablamos, de las empresas, de la economía, del modelo de sociedad

sí creo que la sociedad de consumo capitalista es insostenible, a las pruebas me remito (Africa, América del Sur, explotación y miseria en China, paises de la antigua URSS, y los millones de excluidos y seres humanos que tenemos por debajo del umbral de la pobreza en nuestras opulentas y bollantes Europa y América del Norte)

me parece interesante aprovechar esta crisis para replantearnos nuestro sistema de vida, prioridades, gestión financiera y adoptar un actitud realista más allá de los cantos de sirena que la artificial sociedad de consumo compulsivo, alienante  e insostenible emite continuamente reafirmando,así, que este es el único modelo de vida posible

el lunes acabamos en la CAEB un curso para aprender a manejar el humor como estrategia para cuidarse y prevenir la crisis, en la penúltima sesión (la de ayer) vinieron unos periodistas de IB3 (para emitir la grabación en los informativos de hoy) y además de grabar la clase, alguna dinámica y entrevistas a varias alumnas, cuando me preguntó a mí me sorprendió y resultó interesante una de las preguntas (algo como esto) ¿ha notado usted que la crisis haya afectado especialmente a los trabajadores? ¿qué se puede hacer en estos casos desde el humor?

¿crisis? es cierto que sé de los EREs en compañías aereas, automovilísticas, constructoras,…aunque yo aún no he atendido ninguna persona afectada especialmente por la supuesta crisis mundial que nos está acechando (a los banqueros, als multinacionales, constructoras)

en cualquier caso, a la espera de cómo la crisis pueda afectarnos en la vida cotidiana y en el trabajo en adelante se me ocurren tres cosas a hacer a este respecto:

- ajustar las velas en lugar de pretender cambiar la dirección del viento (Germán Payo dixit), es decir, si hay crisis (que yo creo que hay más ruido que nueces) no nos va a yudar seguir asustados a verlas venir por donde vendrá el mesías (obama, zp, rescates financieros); creo que tener los ojos bien abiertos, pescar las oportunidades que surgen en estos escenarios y ajustar nuestra economía y consumo de una manera responsable estoy seguro que nos será más efectivo que pretender cambiar la dirección del viento

- hoy día, lo que creo que más nos estresa, altera, y quema en el trabajo - más allá de crisis- creo que son las relaciones en que no atendemos al otro como una persona y le mostramos los dientes, las uñas y nuestros instintos más bajos ante situaciones de baja intensidad; establecer relaciones sin mirar al otro, conocerlo, ponernos en su lugar (sabiendo donde está el nuestro) creo que nos quema más que esta u otras crisis. si en un entorno hostil las personas, cooperamos, nos apoyamos mutuamente y nos desquitamos del individualismo y la comptetencia permanente posiblemente el estrés vuelva a unos niveles humamente manejables

- el folk group “los panderos” en el corte tres de su CD (cielito lindo) nos ofreceen una oportunidad para poner al mal tiempo buena cara (ay ay ay canta y no llores, porque cantando se alegran cielito lindo los corazones). Begoña Carbelo (experta en la relación humor y salud) explica que poder reirse de las desgracias y mofarse (de las pérdidas, de los cambios) ayuda a relativizar su impacto y favorece a trascender sentimientos de impotencia, indefensión y bloqueo

si bien cantar no cambia el horizonte ni resuelve crisis, sí puede ahuyentar malos espíritus y presagios agoreros.

ponerle música al malestar al menos te hace más liviano el tránsito y te permite recuperar el control.

probémoslo a ver como funciona, ayer en clase ver la crisis desde la perspectiva de animales selváticos fue la mar de entretenido, natural, creativo e interesante

hoy el ministerio de igualdad y diversas iniciativas locales y autonómicas nos quieren hacer reflexionar sobre las consecuencias de hacer oidos sordos a la violencia machista que en este año ya ha matado a 57 mujeres en manos de sus parejas y ex-parejas

En el reciente, I Congreso Estatal por la Defensa del Menor en Crisis de Pareja, donde -en ocasiones- parecía un batiburillo de ponencias inconexas con el tema de cabecera y en otras parecía un desfile victimista de hombres y mujeres (o sus pretendidos representantes) en hacernos creer quien era más víctima de la violencia del otro.

En el reciente Congreso decía, tuve nuevamente la oportunidad de asistir a un diálogo de sordos donde unos y otros hablábamos acerca de los menores, de la alienación parental, los tics sexistas en las crisis de pareja,…aportando escasas novedades y alternativas de mejora, más allá de la archirepetida “mejor interés del menor” muy escasa de sentido.

Creo que más que seguir en estériles guerras de sexos en los procesos de separación que tan sólo mantienen dolor y sufrimiento dilatado en el tiempo (bueno, también boyantes negocios profesionales), empezaría a ser hora de ponernos manos a la obra para encontrar y consolidar alternativas tales como la mediación familiar, investigaciones y estudios como el presentado (enhorabuena, por cierto) por Josep Ramón Juàrez y Eva Sala de la Universita de Girona, reforzar la educación sexual y la coeducación como ejes transversales a lo largo de todo el ciclo formativo escolar (infantil, primaria y secundaria) y dotar de recursos programas dirigidos tanto a víctimas como para agresores al objeto de acabar con la lacra deleznable de la violencia machista.

De todas maneras como sociedad y cultura, además de lo que buenamente tenga a bien hacer el gobierno de turno, creo que cabría que nos planteáramos como vamos a erradicar la violencia también en nuestras relaciones sexuales (prostitución), en nuestras relaciones laborales (acoso, humillaciones y faltas de respeto diarias), en nuestras relaciones internacionales (guerras por petroleo, mantener el hambre y la esclavitud infantil a cambio de beneficios económicos), de nuestros medios de comunicación y de algunos programas exitosos en pantalla a pesar de ser humillantes como especie)… 

Que en 2005 fueran matadas 57 mujeres, en 2006 asesinadas 68, en 2007 asesinadas 71 y hasta el presente 57 mujeres en el 2008, yo creo que habla que además de que en el gobierno cada vez se ponen más medios (juzgados, personal, teconologia) cabe como hombres y mujeres que somos poner más cada uno de nuestra parte para acabar con la guerra de sexos que en tiempos de Alfredo Landa debía resultaba cómico. Hoy día, seguir en esta dinámica y anclados en modelos de relación abusivos (guerras, trabajo, economicos, medios de comunicación) dice poco de nuestra humanidad y solidaridad.

el fin de semana pasado, estuvimos con unos amigos en un concierto lleno de vitalidad, frescura y fuerza

muchachito bombo infierno y su banda activaron todas nuestras células, neuronas, piel, sentidos,…

en un concierto de los que hacía tiempo no me lo pasaba tan bien

os lo recomiendo

¿¿qué música hace??? pues no sé, se me hace difícil definirla

por asociación, deciros que a mí me suena a rumba, a rock, a Estopa,…

nada que si quieres saber de que va te animo a asistir a su concierto.

ahir horabaixa l’associació de gent gran de son real va organitzar una sessió de risoterapia

va ser una experiència molt agradable

sovint quan faig sessions de risoterapia amb persones majors vaig amb el prejudici d’anar alerta que no s’han de rompre

i, com ahir, ells m’ensenyen més que no els enseny  jo de ganes de viure, d’empenta, de tenir els ulls oberts,…

Begoña Carbelo, infermera i psicològa, profesora a la Universitat d’Alcalà d’Henares a la seva tesi doctoral afirma que   

no m’he equivocat en inscriure’m al I congrés estatal sobre la defensa del menor a les crisis de parella

 perque la primera jornada d’aquest congrés no podia ser més alliçonadora i estimulant per seguir fent feina piano piano, extremant al màxim la cautela a l’hora d’avaluar als diferents agents que es relacionen i influeixen amb els menors en el procés de la crisi en la parella dels pares

m’alegra que Fina Santiago, consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, insisteixi amb l’aposta per la mediació familiar com a línea prioritària per afrontar la resolució dialogada i no violenta de les crisis i/o conflictes en les relacions de parella quan hi ha menors i que se comprometi a aconseguir durant aquesta legislatura  l’engegament del programa de capacitació parental

me sorpren l’afirmació que fa, Ana Colàs, professora  en dret civil de la UAM qui ens indicà que a l’Audiència Provincial de Balears el 98% dels casos que al jutjat de primera instància s’ha acordat una guardia i custodia compartida, quan arriven a l’Audiència, finalment se resolen fixant una guardia i custodia exclusiva per la mare

m’ha esgarrifat escoltar al fiscal Nicolàs Pérez referir-se a la figura del pare apte i no apte, com si aixó fos el concurs de un milló per al millor, sense tenir present que la parentalitat no és A o B, sino que és una funció compartida i més rica quan més agents hi participen i més mans comparteixen la càrrega i responsabilitat de la criança i l’educació dels menors

l’orgasme m’ ha arrivat en sentir la aportació del psicòleg forense Jose Manuel Aguilar, autor de diversos llibres i treballs de qui destacaria l’obra “con papa y con mamá”, a més de ser un comunicador brillant i fer una expossició amena i dinàmica, m’ha encantat la força i solidesa del seu discurs, desde l’experiència, l’estudi i debatre de manera permanent totes les aristes de l’assumpte

amb dues pinzellades ha desmontat arguments que acostumen a emprar-se per desprestigiar l’opció per la custodia compartida: desestabilizació del menor amb tanta visita amunt i avall, la suposada superioritat innata de les dones  en les tasques de criança, higiene i aliment dels nadons, la fragilitat pel desesvolupament dels menors quan els pares dels adolescents juguen a veure qui és més guai i concedeix més permisos a costa de crear la falsa experiència de no haver límits i que qui més te dona és qui més t’estima,…

ha estat un goig gaudir de la seva aportació, ja només per sentir-lo ja ha valgut la pena assistir a aquest congrés

enhorabona a l’Oficina de Defensa del Drets del Menor per l’organització del congrés, la participació de 316 inscrits i la seva ample diversitat crec que avala que aquest és un àmbit professional on els tècnics estam interessats en formar-nos

una passada escoltar a persones tan sensates i apassionades con Jose Manuel Aguilar, qui desde una perspectiva de tècnic ofereix un exercici professional i una lliçó de crítica constructiva, més enllà de la continua i patètica confrontació de gèneres que se genera quan tractam d’aquests temes des de la demagogia sexista

per saber més d’aquest congrés i consultar les comunicacions que s’han presentat us recoman visitar la web de l’Oddm

http://www.oddm.cat/index.php

avui na carme m’ha fet arrivar aquest video que m’ha agradat molt

pels porucs i insegurs és una proposta arriscada i efectiva a la vegada

superar les pors normalment se fa amb confiança i anant directe a la font d’ansietat

aquest video me recorda a la metàfora del “El caballero de la armadura oxidada” quan el cavaller s’enfronta al drac

atrevete-cambia.wmv