Xavier Delgado

ya hace muchos años del último concierto de Mecano en el Hipódromo de Son Pardo en Palma de Mallorca donde presencié las horas bajas de un grupo mítico, con un sonido horroroso y una voz rota, una pantomima de lo que fueron

escuchando en la Misericordia a Pablo Milanés hace unos días, tuve una sensación similar: una sonido malo, una voz herida. Me pareció, nuevamente, el ocaso de un mito en Mallorca.

en cualquier caso, gracias Pablo por el esfuerzo y el interés de entregarnos tu arte, bello, romántico y lleno de corazón. como tu

aquesta fotografia l’he extret del diari de mallorca i Reuters és l’autor de la mateixa

molta frustració i impotència genera veure com a casa nostra, els desgraciats terroristes assassinen a dos joves guardies civils, dues vides truncades i dues famílies ferides per la follia i l’absurda guerra que els botxins d’ETA mantenen amb la democràcia i l’estat de dret arreu d’Espanya

no tenc gaire ganes d’elucubrar sobre l’assumpte, sols deixar palesa la meva impotència i frustració quan dos joves perden la vida de mans d’un fanàtics terroristes

desgraciats

Acció Catòlica Obrera (ACO) de Mallorca comença demà al matí els exercicis espirituals d’estiu que com cada any desde fa més de deu anys organitza al monestir que els missioners dels sagrats cors tenen a Sant Honorat (Algaida)

És un recés obert a tothom, als membres de l’ACO, als creients, a qui cerca un temps i espai de contemplació.

Enguany hem convidat perque ens faci de ponent al recés a Maena Juan, membre destacada de “Una altre veu d’esglèssia”. És una dona compromesa eclesial i socialment, un esperit inquiet, estudiosa, generosa, lluitadora i que actualment estudia teologia feminista. El tema sobre el que ens ha preparat la ponència és la espiritualitat laica.

Els interessats en participar podeu posar-vos en contacte amb Rafel Valls, responsable d’ACO a Mallorca. El seu telèfon és 606555059 i el seu correu electrònic rafelvalls58@telefonica.net

Adreces relacionades amb aquesta activitat:

Maena Juan “Mar 6″

 http://www.mar6.es/

Una altre veu d’esglèsia

http://www.mar6.es/index.php?option=com_content&task=category§ionid=13&id=23&Itemid=54

 ¿negocio?  ¿empresa?  ¿evento?  ¿sacramento?  ¿fiesta?

nervios en los últimos días y alegría como constante

cada cerca de un mes para casarnos y la verdad es que a pesar de nuestros talantes ”pachorras” y despreocupados, así que se acerca el día del enlace, la tensión emerge y tomamos breves tragos de amargura en un proyecto que tenemos el firme propósito que sea una fiesta y un momento de juntarnos para celebrar con nuestras familias (biológicas, historicas, del alma) el hecho de habernos conocido, amado y el deseo y compromiso de seguir haciendolo en adelante

de escándalo es el negocio que gira alrededor de las bodas, una obscenidad de gastos y chorradas innecesarias que adornan el evento y, lentamente, lo pervierten

finalmente presentamos a nuestros padres y el encuentro fue precioso, estoy orgullosos de mis padres y mis suegros. A pesar de los desencuentros y roces que en familia a veces tenemos, en esta cita ví lo mejor, lo más atento y calido de ellos y me alegra contar con su apoyo y compañía en estos momentos.

tenemos vestidos, anillos, invitaciones entregadas, expediente matrimonial hecho,…para estos días de agosto que vienen en adelante sólo nos queda definir el tipo de celebración que queremos, aunque lo principal ya lo tenemos definido: participativa,  con música y reflejo de nuestros valores (alegría, sencillez, pertenencia y compartir)

se acerca un día importante y lo afrontaremos descansado y preparando los últimos detalles con los amigos,

ya sólo por lo hasta ahora vivido ya vale la pena todo este recorrido: ver la alegría e ilusión que en quien nos quiere despierta el invitarles, haber conocido al padre Manolo (Parroquia Beat Ramon Llull), haber compartido con los amigos las compras y los preparativos, el proceso en pareja de compartir y acercar posturas para hacer compatible nuestras ilusiones, necesidades y deseos, la ilusión por hacer fiesta, bailar y celebrar a tope nuestra boda

avui Els Verds oficialment ha romput l’aliança estratègica que mantenia amb Esquerra Unida

crec que han fet bé, atenent als darrers moviments d’EU a les europees i la usurpació de la seva imatge de manera poc ètica i seriosa

el bloc me sembla una aposta lícita, real, de futur i encoratjadora pels qui no volem partits majoritaris, uniformadors i d’esquenes a les minoríes (com PP i PSOE), ni partits bisagres, oportunistes i clientelistes (com UM)

tot i que el Bloc consider que és una opció de fer política i una societat més participativa, integradora i social, també consider que és una opció que encara està verda pel fet que els partits, militants i simpatizants de cada organització no s’acaben de refiar i a la mínima de canvi se desmarquen, posicionen i fan xantatge amb rompre l’invent i anar per lliure

el bloc és una opció estratègica i de futur, però cal una canvi de mentalitat i actitut més oberta, respectuosa i integradora  que la present

confio que la passa feta avui per EV, més enllà de l’anècdota de fer públic un divorci anunciat, ens ajudi a espabilar, ser més clars i respectuosos amb la diversitat política i social com anam pregonant 

més informació d’aquest fet la trobareu a la següent adreça web (diario de mallorca) 

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009072100_2_486291__Mallorca-Verds-rota-alianza-bilateral-Esquerra-Unida

ahir una senyora major demanava desesperada ajuda per acabar amb la seva vida

el fet d’escoltar-la i tractar-la com la persona que és, no per la seva patologia, feu que hores després departís en to distendit i s’animàs a fer un contracte per 24 hores de no llevar-se la vida

els seus ulls i la seva mirada eren buids, sortadament en un darrer impuls de vida va fer una cridada per avisar de les seves intencions i la seva interlocutora -molt habilidosa- va fer malabarismes per mantenir-la a aquesta vorera de la vida i sostenir-la fins que els serveis d’emergència l’atengueren

“me había olvidado que soy libre” con esta frase una mujer valoró lo descubierto en el taller de clown terapéutico que Jorge Villalonga Torres impartió el pasado fin de semana en Mallorca

fue un fin de semana completo, donde tras el reto de dejarnos ser estúpidos y entregarnos a la estupidez poco a poco fuimos transitando por vergüenzas, prejuicios, expectativas, nuestros personajes habituales, para lentamente ir llegando al terreno de nuestra comicidad, nuestra expresión más desinhibida, natural, espontánea y libre

¿qué hicimos me pedían muchos informándose del taller?

regalarnos un tiempo (viernes, sábado y domingo) para vernos, jugar a lo loco y finalmente sacar a pasear nuestras neuras (disfrazados con un personaje significativo) al Paseo Marítimo, experiencia catártica y liberadora 

gracias a los participantes por su entrega, generosidad e ilusión por descubrir y reactivar su ser payaso

gracias Jorge por tu calidez, respeto, maestría y energía en este trabajo

moltes foren les persones que la setmana passada assistirem a la seu del COPIB a escoltar el que el degà del Consell General dels Col.legis de Psicòlegs d’Espanya ens havia de dir en relació a l’especialitat de psicologia clínica

llàstima que tanta expectació, que feu que la seu del col.legi quedàs petita per acolllir a tots els interessats, no generàs gaire més informació i novetats de les que ja sabem els professionals de la psicologia:

- al PP mai li va interesar ni feu res per la psicologia clínica i el PSOE fa que fa però sense satisfer al col.lectiu ni complir la seves promeses electorals al respecte

- la comissió nacional de l’especialitat en psicologia clínica, que gestiona els expedients de reconeixement del col.legiats, manté unes pautes erràtiques, injustes i restrictives que generen una situació d’indefensió jurídica en la major part dels col.legiats que participam en el procés

- el col.legi de psicòlegs se’n reta les mans i se limita a veure com els professionals de la psicologia perdem drets, oportunitats de feina i veim cada vegada més precària la nostra empleabilitat, animant-nos a que denunciem, engegem contenciosos contra l’estat de manera individualitzada i sense  prendre part en aquest procés de pèrdua de drets dels seus col.legiats i dels llicenciats de les darreres dècades

les solucions aportades pel sr. Santolaya foren, esperar que el Govern aprovi el master de salut que després de milers d’euros i dos anys de dedicació exclusiva ens obrirà -novament- les portes a la nostra professió, engegar l’acreditació europea -l’europsy- i recòrrer a l’administració de justícia si ens considferam perjudicats

m’agradaria saber quants col.legiats a l’estat i a balears ens trobam en aquesta situació d’indefensió i d’emprenyo persistent, llàstima que en demanar-li el sr. Santolaya no donés resposta. Igual que en demanar-li quines iniciatives de pressió i movilització té previst engegar el col.legi per saber al Govern de ZP que ja està bé de torejar-nos i fer còrrer el temps sense donar solució a aquesta situació tant patètica  

aquestes ramallet de dones i aquest senyor també acabaren recentment un curs per a potenciar el sentit de l’humor en l’associació de persones majors del barri de sa calatrava

persones majors, algunes amb més de 90 anys, vam cloure aquest curs repartint les caricatures que mutuament ens vam fer, tot havent assolit l’objectiu de la convocatòria: dinamitzar l’associació i generar una major cohesió entre els socis de la mà de la teràpia del riure.

Vam jugar amb globus, cantar, fer carusses, expressió corporal, jocs de mímica i paraules, emprarem la memòria replegant escenes i situacions positives i divertides,…finalment, com no potser d’altre manera acabarem  el curs a taula compartint coques i begudes aportades pels assistents.

Quedi com a testimoni aquesta instantània.

No hi ha edat per l’humor. La mirada il.lussionada plenes d’espurnes, les ganes de riure i compartir sentiments possitius, la juguera són fets que no entenen d’edat i que són bàsiques per estar vius de cor. En aquest particular, els participants en aquest curs m’han donat una lliçó magistral  

 aquest mes de juny hem participat de sopars i finals decurs diversos

 a Mallorclown, els alumnes de primer i segon nivell també vam fer una cloenda del trimestre fent una classe oberta

realment, vaig gaudir molt en la darrera classe amb els companys i amics i especialment en la meva sortida a escena

entregant-me vaig veure el que Andreu, el director de Mallorclown, explica quan es refereix a deixar de fer i donar-se

Us convid a veure un gag dels companys del segon nivell, una passada

http://www.youtube.com/watch?v=AnHHs-X9fUk&eurl=http%3A%2F%2Fmallorclown.com%2F&feature=player_embedded