Xavier Delgado

Apunts i reflexions a la llum dels exercicis espirituals que Maena Juan oferí als militants de l’Aco de Mallorca a l’ermita de Sant Honorat (Algaida- Mallorca) dia 1 i 2 d’agost de 2009.

Tres presents ens feu Maena, desde la claretat, la humiltat i l’esperança com a notes de fons de tota la seva aportació, els presents foren: el testimoni de vida, el testimoni del procés de comunitat que feu amb els companys d’hosteleria i la seva fe irreductible en un home i dona nous a la llum d’una teología més humana i integradora.A mena d’introducció i per afavorir el clima del recés tots ens vam presentar. Ella ho feu diguent que té 77 anys, estudia teología feminista on-line a la Universitat de Sevilla, fou fundadora de Mar Sis –Escola de Formació Social (antecedent a Mallorca de la formació continua sindical a hostelería i de la cooperativa de treballadores familiars) i membre d’una generació de creients i treballadors que ens els anys 60-70 van posar els ciments de la lluita per la dignitat i la defensa dels drets laborals dels treballadors d’hosteleria a Mallorca. En aquesta curolla també estigueren implicats Ferràn Bonnín, Paco Obrador, Joana Bernal, Maria Bonnín, entre molts d’altres.

Ens digué que els pilars de la seva fe son la laicitat, la fe en Crist i la comunitat.

Maena enten l’espiritualitat com la forma de vida que se deixa guiar per l’Esperit de Crist i es reflexa en les nostres relacions, en el nostre talant i talents, en el nostre estil de vida. Vista així, l’espiritualitat, no és solsament un do que ens ve d’adalt, sinó més bé, una experiència qüotidiana, conscient i dinámica de l’Esperit de Crist que ens permet ser més íntegress: el que dic, el que faig, els meus valors, el que sent…van en la mateixa direcció, están sincronitzats.Referint-se a la laicitat, insistí en el valor del poder i d’exercir-ho en el contexte de l’esglèsia i de la comunitat de cristians. Sovint tenim una imatge negativa del poder per ell mateix. Quan el poder té valor quan esdevé un poder compartit, un poder que ajudar a empoderar (donar força-poder-capacitat de prendre decisions) les persones, un poder que ens fa senyors dels nostres talents i ens permet exercir-los.Tenir cura del llenguatge fou altre referència interessant que feu respecte de la fe en Crist i de l’experiència de comunitat. El llenguatge de l’eucaristia d’avui en dia, és una fotocòpia del de fa 20 segles, en aquest sentit, no és d’extranyar que aquest llenguatge no ens digui res. L’eucaristia inicialment fou una festa, un moment de trobada on els cristians feien acció de gràcies. Actualment aquest vessant festiva i optimista queda relegat per unes celebracions ritualistes i esmorteides.

El bessó de la nostra fe, i de qualsevol espiritualitat religiosa potser, és donar la vida pels altres. Aquesta crida evangélica en el cas de Maena s’ha fet vida perque malgrat haver nascut en una familia benestant de Mallorca, de jove i en el contexte d’aquella comunitat de creients que feia ponts amb els treballadors/es d’hosteleria per fer-lis la vida més digne, va anar fent procés fins al punt de donar i compartir la major part del seus bens,  optant així per viure de la seva feina (a hosteleria), opció que mantingué durant tres dècades. Actualment està jubilada, que no aturada, doncs té una vitalitat infinita aquesta senyora de ulls clars, blaus, amb una mirada savia, combativa  i optimista sobre la vida. En aquest sentit, Maena, té aquest punt de coherencia i autenticitat que contagia esperança. Ella ho explica així: “…les paraules que han arrelat en mi al llarg dels anys les he apreses dels amics, per mi les paraules que no parteixen de l’experiència, no diuen res, és com fer un joc de cocteleria”.

El recés l’estructurà Maena a partir d’un qüestionari i diverses cites bíbliques que ens ajudaren a la contemplació, la pregària i a generar un espai de compartir que fou viu, profund i estimulant per a tots. Per acabar celebrarem l’experiència d’estar plegats i la Paraula de Déu i de l’home nou baix la seva amorosa direcció.

recoman visitar la web de maena http://www.mar6.es/

el dia de nuestra boda  fue un dia redondo, se cumplió eso que dice al ley de la atracción: eso de que el universo te devuelve todo eso que tu pones en él. preparar nuestra fiesta de compromiso, nuestra boda, ha sido un proceso intenso, consciente, lleno de pensar en detalles, de autoafirmación, de tomar decisiones de manera autónoma y sin presiones y de ir poniendo cariño y cuidado en cada cosa que tenía con organizar nuestro enlace. Ha sido una experiencia más de pedir una mano a los nuestros -amigos, hermanos, familia- y verse colmada con creces su respuesta y colaboración.

gracias padres por dejarnos ir a la nuestra y nuevamente compartir con nosotros momentos bonitos. hermanos, gracias por tantas flores y afecto que en estos días nos habeis regalado. amigos y familia, muchas gracias por compartir con nosotros la alegria de juntarnos ante Dios y vosotros para seguir vida juntos y consagrar el amor que nos tenemos.

 redondos los preparativos, la cena en Ca’n Mateu excelente y el baile y las convivencias con los que vinisteis de fuera (el día siguiente) un lujazo

quisimos una fiesta, un enlace singular y significativo y unos celebrantes humanos (además de consagrados) y una fiesta sencilla. todo ello se hizo realidad gracias a soñar nosostros y a empujar todos con mucha generosidad. un honor contar con vosotros y sentiros cerca en nuestra vida

queda este día en nuestros corazones

Suicidar-se figura entre les primeres causes de mortalitat a quasi tots els països. Implica una gran demanda de serveis d’emergències i cada any moren per aquesta causa un mil.lió de persones al món, mentres més 20 mil.lions ho intenten. A Balears segons dades oferides recentment pel Conseller de Salut i Consum, el dr. Thomás, moren 5 persones al mes, resultant un total d’una setantena de persones a Balears que perden la vida per aquesta causa cada any. A vegades, hi ha mites molt extesos en relació al perfil del suicides que caldria erradicar amb una informació constratada: - Si algú té idees suicides on cal parlar-ne perque el fomentam: FALS. Al contrari, parlant la persona amb ideació suicida descarrega la seva angoixa i per altre banda, parlant-ne podem avaluar el risc de que el suicidi se consumi - Qui parla de suicidar-se, no ho arriba a fer: FALS. El 80% dels qui se suicidaren, n’havia parlat previament dfe llevar-se la vida L’Organització Mundial de la Salut des fa cinc anys centra part dels seus esforços en l’estudi, comprensió i detecció dels tractaments més adequats per fer front a les intencions i conductes suicides. De fet a Europa existeix un Pla Europeu per la Prevenció de la Depresió, en el qual participa Balears enguany per primera vegada i que preten millorar el tractament per les persones amb trastorns depressius donat que s’ha observat que més del 90% dels suicides se produeixen en el contexte d’un transtorn psiquiàtric, essent la depressió una de les més significatives. Perquè doncs, si la depressió té cura, encara hi ha tantes persones que recorren al suicidi? L’Aliança Europea contra la Depressió explica que aixó succeix perque malgrat comptar amb tractaments eficaços, només un 10% de les persones que pateix depressió reb un tractament (farmacològic o psicològic) adequat. Els dèficits en els serveis d’atenció primària sanitària, així com els prejudicis envers la depressió de tant de la población general com dels propis malalts, minimitzant-la fan que resulti una malaltia infradiagnosticada i infratractada amb el risc que aixó supossa. Algunes recomanacions que fan al respecte els experts de l’OMS per tal de reduir el risc de suicidis són les següents: • Reduir l’accés a mitjans per suicidar-se (armes de foc, medicaments, llocs des d’on precipitar-se) • Tractar a les persones amb trastorns mentals, especialment als que pateixen de depressió, alcoholisme o esquizofrènia • Fer un seguiment de les persones que han comés un intent de suïcidi • Formar als professionals d’atenció primària És important atendre a qualsevola amenaça o indici que ens faci pensar que algú vol suïcidar-se i informar-ne directament als serveis d’emergències (112) o als sanitaris (061). La majoria de persones que intenten suïcidar-se son ambivalents, per la qual cosa internament mantenen una forta tensió entre l’instint de supervivència i el de mort. Si actuam a temps, podem ajudar que surti d’aquesta ambivalència. Com dèiem abans hi ha més intents que suïcidis consumats, el perfil de la persona que acaba matant-se és: home, major de 50 anys, empra un mètode d’alta letalitat (arma de foc, penjar-se, precipitació) premeditat i molt preparat, motivació socio-laboral (a vegades afectiva), aïllat socialment, pràcticament sense temptatives prèvies. L’Aliança Europea contra la Depressió va obtenir una gran èxit de resultats en el seu programa pilot implementat a les ciutats de Nuremberg i Wuerzburg entre els anys 2000 i 2002. On, després d’aplicar un programa de salut integral per combatre la depressió, finalment van reduir-se en més d’un 20% els actes suïcides. Animam a les persones que presenten simptomatologia depressiva i no està tractada o als familiars i coneguts de persones que bé han fet intents de suïcidi o presenten ideació suicida els animeu a consultar amb el metge de capçalera. Per la població en general i per aquells que volen estar més informats en relació a com la depressió se pot curar i a programes per la prevenció del suicidi consultin amb la web www.eaad.net Per la nostra banda el COPIB, desde la vocalia associada d’intervenció en emergències aquest més hem organitzat un curs de títol “Intervenció psicològica en intents de suïcidi”, adreçat a professionals interessats en la matèria i l’objectiu del qual és adquirir coneixements, actituds i habilitats per manejar l’interacció urgent amb persones amb ideació/intent suïcida.