Xavier Delgado

Els monstres de ca meva from Quindrop on Vimeo.

Aquest documental ofereix un testimoni de resiliència i de com -malgrat encara resta molt per fer- adoptant mesures i recursos adequats els menors maltractats poden refer la seva vida després de greus situacions de desprotecció.

Ens permet també reflexionar com a societat, tècnics i adulots de quines actituds i resposta donam davant situacions d’abús, negligència, desamparament,… dels menors.

Documental fet amb una mirada ample i amb un aire d’esperança, treball que retrata les dificultats de donar una resposta ràpida i eficaç a aquests tipus de violència.

També permet conèixer diferents iniciatives, recursos, fundacions i autors que amb una atenció acurada a aquesta realitat plantegen els reptes que cal atendre per tal de conscienciar-nos com a societat que els abusos contra els menors son més freqüents del que pensam i que les mesures preventives i de protecció de l’infantesa son més necessàries del que podem pensar.

Gràcies als autors i als que han impulsat aquest documental.  

La Fundació Claudio Naranjo ofereix a Palma l’oportunitat d’entrar en contacte del Programa SAT als docents i educadors de Balears mitjançant una jornada on els eixos d’aquest programa de creixement personal (meditació, treball corporal i autoconeixement) poden tastar-se amb els diferents tallers, espais de silenci i col.loquis que oferim

La Jornada es celebrarà dissabte dia 17 d’abril de 2010 entre les 9,30h i les 20h a l’edifici Sa Riera de la Universitat en coordinació amb l’Institu de Ciències de l’Educació

Per veure i descarregar el programa i cartell clickau la següent adreça:

http://www.xavierdelgado.com/ficha.php?cod=115&lang=ca

tras 12 años de servicio a la Dirección General de Emergencias liquidar de esta manera la excelente actuación que los psicólogos que a través del convenio entre el COPIB y la Dirección General de Emergencias (DGE) han ofrecido a la sociedad balear me parece lamentable

es cierto, como dice el comunicado de la DGE, que la nueva ley de contratos públicos impide mantener el convenio de colaboración entre ambas instituciones y que el servicio ya no puede prestarse a través de dicha figura aunque considero fuera de lugar que la conclusión de nuestros servicios se resuelva con falsedades como si el precio es o no elevado. Realmente 276,7 € de media les parece mucho atendiendo a las ventajas que aporta?

acaso se ha planteado el ahorro que supone no haber contratado, ni creado un equipo de psicólogos de emergencias en estos últimos 12 años?

acaso han olvidado los responsables de la DGE que la principal ventaja de este servicio de atención en crisis es ofrecer atención psicológica inmediata y de esa manera prevenir posibles complicaciones o trastornos que en caso de agravarse la situación del paciente nos podrán costar mucho más (a todos) en gasto farmacológico, médico y posiblemente de Salud Mental?

acaso ha olvidado la DGE que la Oficina de Atención a Víctimas del Delito solo abren ALGUNOS días laborables por la mañana, mientras en el 112 ofrecemos servicio las 24h del dia los 365 años del año a las Víctimas de Violencia de Género? por una parte, no es cierto que el servicio se cubra por otro servicio Judicial pues ampliamos la cobertura a la víctimas y además, porque, según conozco las activaciones relacionadas con Violencia de Género son escasas en comparación con el resto de causas de activación. 

que 1 de cada 4 activaciones no eran propiamente emergencias? entonces que esperan además de acabar con este convenio, buscar al responsable de activaciones ” inadecuadas” y exigirle las responsabilidades pertinentes?

lo más lamentable del asunto es que la DGE se descuelgue con que “rescatando una idea que la DGE tenía en estudio desde hace tiempo” incluya voluntarios en la atención psicológica en emergencias como un nuevo modelo psicosocial “más global y moderno”, de la mano de sumar dos voluntarios al psicólogo que activan en casos de emergencias. Sinceramente, no lo veo, no entiendo que aporta de moderno ni de atención más global la participación de los voluntarios. Quizás lo desconozco, pero considero que es un trabajo muy especializado y sensible como para dejarlo en manos de personas no cualificadas para desempeñarlo.

El colmo es saber que el supuesto programa piloto Cruz Roja lo ha debido elaborar, estructurar y activar en escasas semanas, pues la DGE le ha asignado (por espacio de menos de tres meses) dicho Programa de manera precipitada.

Confio en los profesionales de Cruz Roja, por la entidad que es y porque -en definitiva- son compañeros que seguirán ofreciendo el servicio, que desarrollaran con éxito la activación de este nuevo programa de asistencia psicológica en emergencias.

 Ello no quita, la necesidad de matizar y clarificar las afirmaciones realizadas por la DGE recientemente que resultan poco elegantes y agradecidas con un colectivo y unos profesionales (los psicólogos de Baleares) que a nivel estatal hemos sido avanzadilla en este tipo de programas de asistencia psicológica en emergencias y tan buen trabajo y tanto empeño hemos puesto en llevarlo adelante de la mejor manera posible.

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/sucesos/ultimas/emergencias-pone-en-marcha-un-nuevo-programa-de-atencion-a-victimas-de-siniestros.html

perquè no en xerram de la sexualitat infantil?

coneixem realment com viuen la sexualitat dels infants?

és necessari xerrar o mostrar llibres d’educació sexual als nostres infants?

potser una manera de respondre perque no parlam amb naturalitat de sexualitat amb els nins i, potser, també entre els adults la troebm en quina hagi estat la nostra educació sexual i quins han estat al llarg de la nostra educació com a persones els valors morals predominants en relació a la sexualitat. Entenc que vivim en una societat sexòfoba, és a dir, on tot el que son a sexualitat asusta, sembla brut, pervers i aplicam gairabé sense adonar-nos la màxima: aixó no se toca, aixó no se fa i aixó no se’n xerra. Com si fos alguna cosa - la sexualitat humana i l’infanti en ella- bruta i inadequat parlar-ne, per principi.

hi haurà qui dirà “pero si mai havíem tengut tanta sexualitat als mitjans, si mai els adolescents tenien tanta informació i accés a la informació sobre la sexualitat” i és cert, avui dia (les darreres tres dècades) se’n fa més informació, promoció i prevenció de la salut afectivo-sexual, però aixó ha canviat les actituds i moral sobre la sexualitat, han canviat la conducta i la salut sexual dels nostres ciutadans? informativa i instrumentalment hi ha més recursos; moral i afectivament l’avanç jo no el veig tan evident per l’elevat CONSUM de sexualitat adulta, pel MANTENIMENT de l’ignorància i la desinformació respecte de la sexualitat com a àrea de desenvolupament que comença ja abans de nèixer i acaba en morir i pel poc INVESTIGAT i DIVULGAT que trobam respecte de l’educació sexual infantil, per posar un exemple

En definitiva, no en xerram potser perque no sabem que dir, quan , qui ho ha de fer i amb quines paraules

La sexualitat infantil és diferent a l’adulta, en part perque el seu nivell de maduració és diferent, i també perque se caracteritza per: 1) una sensualitat hendonista, una recerca del plaer en si mateix; 2) una curiositat pel cos i saber com funciona la reproducció humana (d’aqui jocs com jugar a metges, a curar, a veure’s el cos nu, a guaitar els adults quna se banyen; 3) establiment de contactes corporals -no eròtics- amb els pares com a expressió d’apropament afectiu; 4) experimentació amb els rols sexuals que veuen com ara enamorar o adoptar certes actituds romàntiques o de festeig que veuen en els adults entre nins i nines.

En definitiva, no és una sexualitat genital sino més bé sensual i de descoberta del cos, l’afectivitat, la identitat sexual , etc.

Naturalitat, xerrant amb un llenguatge adequat al seu nivell de comprensió i fent divertida aquesta descoberta del que és ser nin/a, estimar, plaer, sentiments positius,…poden ser les condicions bàsiques per tractar aquest tema amb els fills. Xerrar com xerram d’altres temes, fent dibuixos o mostrant làmines que siguin adequades pel seu nivell de coneixements de comprensió i sense inventar-nos res. de manera que si alguna csoa desconeixem, ho poguem reconèixer i engegar amb els nins la recerca del dubte o qüestió demanada. Llibres/videos  com ara “Que m’està passant? D’on venim?” poden ser de molta utilitat com ara els tallers d’educació afectivo sexual que fa l’IMAS als instituts de secundària. Tot i que les actituds dels pares/cuidadors principals dels nins son els que marquen la moral i els hàbits sexuals en al nostra infantessa, la informació està bé i és una juda sempre que vagi parella amb unes actituds a la llar afavoridores de viure la sexualitat d’una manera sana, natural i positiva.

En defintiva, és qüestió de recursos -com els que us adjunt a continuació- i sobretot d’actitud dels adults sobre el tema.

Per acabar, vull acabar reconeguent i defstacant la tasca en favor d’una sexaulitat més sana i positiva que fan a  diari molts professors i centres educatius, així com algunes AMIPAs i adminsitracions (Ajuntament de Palma-guies seuals juvenils; Consell Insular de Mallorca-Progarma Iniciatives als Instituts).

Hi ha feina a fer, i aquests son models a seguir.

A continuació us recomano material relacionat amb aquest tema:

La educación sexual de los hijos. Félix López Sánchez. Editorial Prámide. Madrid, 2005

Videos de la col.lecció “D’on venim”

http://www.eduquemosenlared.com/es/index.php/para-maestros/167-video-de-donde-venimos

Material a internet d’educació sexual infantil del Mninsteri d’Educació

http://www.mepsyd.es/cide/espanol/publicaciones/materiales/esexual/2003espi/index.html

http://www.mepsyd.es/cide/espanol/publicaciones/materiales/esexual/2006es612/2006es612pc.pdf

http://www.mepsyd.es/cide/espanol/publicaciones/materiales/esexual/2007gsamsas/2007gsamsaspc.pdf

Divendres 19 de febrer a les 13:00h acaba el termini per la presentació de sol.licituds per participar com a psicòleg en el Programa d’Intervenció en Emergències. El contracte és per obra i servei determinat, categoria titulat superior, període tres mesos (aprox), àmbit territorial Illes Balears i el salari segons conveni (¿?)

Els interessats contactau amb Victòria Avellà i Malén Pons (Dpt. de Socors i Emergències de l’Oficina Autonòmica) viavll@cruzroja.es  971295000 o a l’adreça c/ Arquitecte Bennàssar 73 (Palma) 

es una falacia que a los 65 años, en el 2010, una persona sea vieja e incapaz de mantener una vida sana, feliz y productiva

de cada vez más España es una sociedad de mayor edad y, gracias a muchas influencias, esa vejez cada vez es más sana

imagínense que estando en plenas facultades, le retiren a uno de circulación un tercio de existencia, dos tercios de vida para trabajar y el último para “pasar el tiempo”

ni prejubilaciones ni jubilación obligatoria a los 65 años, quizás la opción más realista sea la jubilación voluntaria pues hay muchas personas de 65, 70, 75, 80 y hasta más años (acordémonos de Emilio Lledó filósofo 80 años, Jose Luis Sampedro escritor 91 años, Ramon Bayés psicólogo 78 años, Francisco Ayala novelista 101 años) famosos y en nuestro entorno más cercano que en el devenir que la vida mantienen esa actividad, esa implicación, esa vitalidad, ese entusiasmo que nos caracteriza como seres vivos

es un crimen si por ley a esas personas se las retira, aleja y condena a una insulsa vida de parchis, bingos, excursiones de manteros y ensimismarse en disfunciones físicas de manera obsesiva

la jubilación voluntaria es el nuevo derecho para las personas mayores de nuestro siglo con tal de no verse discriminadas por motivo de edad y los prejuicios relacionados con ella

igualmente, trabajar hasta donde uno pueda o quiera considero que es un acto de inteligencia en una sociedad excesivamente centrada en la velocidad, el cambio y lo nuevo, despreciando la experiencia,  la sabiduria y la enorme aportación en fuerza del trabajo que la generación de nuestros mayores aún pueden aportar a la sociedad

para ahondar en el tema os recomiendo dos lecturas:

el manifiesto en contra de la jubilación obligatoria publicado en 2008

http://www.cpmayores.com/pdfs/manifies.pdf

el libro “Vivir. Guía para una jubilación activa” del lúcido y excelente comunicador, y catedrático de psicologia de la UAB hasta el año 2002, Ramón Bayés

ja em sap greu que aquesta segona vegada que es signa un pacte amb l’intenció de no cometre els errors de l’anterior edició, sorgeixin nous i greus problemes que facin “menys pitjor” el primer pacte del progrés que el segon

el cop damunt la taula del president Francesc Antich me sembla una sobreactuació i excés sense cap mena de credibilitat ni en el que fa ni en el que diu. Perquè dur tota la legislatura mirant a altre banda quan els casos de corrupció sorgien un rera l’altre? Perque és imcomprensible creure’s i sostenir el que diu quan confia que el pacte signat a inici de legislatura es mantengui després d’expulsar a UM de tots els càrrecs de responsabilitat a les institucions balears

m’hagués estimat més sr. President que no ficàs a tots els polítics d’UM en el mateix sac (expulsant al seu partit de les tasques de govern) i aquest impuls destructiu l’hagués emprat en perseguir, criticar obertament i lluitar democràticament des del Parlament i la llei als companys de pacte corruptes que aquests darrers anys l’han acompanyat

pel meu gust, particular, ben bé podria convocar eleccions anticipades sr. Antich i canviar l’estil de lideratge que gasta donat que tanta contenció per després cometre errades com la de díes passats, crec que m’estim més votar novament i entregar la responsabilitat de governar a polítics més clars, valents i fiables que vosté i la coalició que ara el sustente

no pens en els corruptes afiliats a UM ni al PP per governar, es clar, pens en persones del BLOC, d’UM, del PP i del PSOE, també perque no d’ERC, d’UDP,…que en comptes de repartir cadires, quotes del pressupost i càrrecs intocables (com ara el de la sra. Maria Antonia Munar) facin de la política un art del que els ciutadans no ens empeiguem i dels professionals de la política una funció honrada, amb esperit de servei públic (no privat ni partidista) i amb capacitat d’aportar confiança i il.lussió en sortir de la crisi financera (i potser de sistema) en comptes de ficar-nos mes rera mes en crisis esperpèntiques que els balears no ens mereixem ni soportar ni pagar

Año a año, los participantes en el maratón de la risa aumentan y son cada vez más diversos. Desde niños de dos meses hasta señoras de más de 80 años. Este año para dar respuesta al gran número de inscritos, 123 personas, preparamos dos actividades: una para niños y otra para adultos. Más allá del número, la edad y las condiciones de cada uno. la magia del humor y las ganas de divertirse juntos fueron la levadura que ayudó a elevar el ánimo de todos a través de la risoterapìa.

Gracias por participar y acercaros a conocer la gran tarea que Sonrisa Médica realiza en los hospitales de Mallorca, de la mano de la música, la ilusión y el buen humor.

Avui seran a Manacor i demà a Binissalem !!!

-Sala Sacma i Can Gelabert, respectivament, a les 20h-  

Ahir una manat de persones ens van apropar a Es Pinzell en resposta a la convocatoria de Pallasos en Rebeldia per donar a conèixer el seu projecte de Festiclown als territoris ocupats de Palestina per enguany

Pallasos en Rebeldia? Els deixaran entrar en una zona en continu conflicte? Tallers de risoterapia enmig d’aquell drama humanitari?

Doncs sí senyors, uns pallasos i professionals del circ, l’amor i l’humanitat fa uns anys que van fent petites incursions a Palestina per tal de ajudar a les persones (principalment nins i dones) a aliviar els seus sofriments, descarregar el seu dolor, establir vincles, reduir l’invasió de la por i l’odi, emprant tots els instruments que l’ART i els artistes de l’humor (i de l’amor) tenen al seu abast

Us recoman escoltar, conèixer els seus viatges i campanyes per veure com fan desde l’encoratjament de la part sana de les persones i les ganes de ser lliures i feliços malgrats les circumstàncies, son capaços de crear oasis de ball, rialles i esperança.

Un exercici del seu projecte és demanar als nins quins son els seus somnis, la majoria sommien amb viatjar, moure’s lliurement. Valents pallasos, càmares, metgeses i artistes que ajuden a una població sitiada desde fa dècades a sommiar encara que sols sigui per un instant.

Més informació a :  http://www.pallasosenrebeldia.org/

Desde Pallasxs en Rebeldía queremos dar a conocer el trabajo que estamos desarrollando en Palestina en abril de 2009, como antesala del proyecto que pretendemos llevar a cabo a finales de este año: la realización de un Festival de Clown en los territorios ocupados de Palestina.

En el viaje que el colectivo Pallasxs en Rebeldía realizamos en abril del 2009 pudimos elaborar el documental: “Mashi: Trasi que trasi!” donde se narra el trabajo realizado en esta caravana de pallasxs, con actuaciones para niñ@s y mayores, talleres de risoterapia, clown, etc en ciudades como Ramallah, Nablus, etc que viven directamente la opresión del pueblo Palestino día a día y las consecuencias de una guerra injusta y desigual con el amparo y la indiferencia de las autoridades internacionales:

La gira comienza en las Islas Balears. Las primeras fechas y lugares donde se presentará el documental, apoyado por la presencia de Iván Prado, integrante de la caravana de Payasos a Palestina y del colectivo Pallasos en Rebeldía, serán:

-Bar “Es Pinzell”, Martes 2 de Febrero, a las 20h. (Palma de Mallorca)
-Sala SACMA, miércoles 3 de Febrero a las 20h. (Manacor - Mallorca)
-Can Gelabert, jueves 4 de Febrero a las 20h.” (Binissalem-Mallorca)

A Xira continuará la semana siguiente por tierras Canarias. Las fechas y lugares se confirmarán próximamente a través de los portales www.culturactiva.org y www.festiclown.org

Foto extraida de la galeria palestina 2009 de www.pallasosenrebeldia.org